Mentre s'espera que la sèrie Amazon Prime caigui a finals d'aquest any, el LOTR soviètic s'ha convertit en un èxit a Internet, acumulant més de 2 milions de visualitzacions entre les dues parts. No hi ha subtítols, i fins i tot la descripció només està en rus, de manera que els fans de la resta del món es pregunten d'on ve la darrera versió de LOTR.
Una pel·lícula feta per a la televisió russa
La pel·lícula feta per a la televisió es va fer i es va emetre per primera i única vegada fins fa poc, l'any 1991. Va passar de les ones directament al contenidor d'emmagatzematge, i allí va estar durant dècades. 5TV, una emissora operada pel govern rus que va prendre el relleu de Leningrad Television, va publicar la pel·lícula a YouTube a finals de març sense cap avís.
La pel·lícula inclou música composta per Andrei Romanov, conegut pel seu treball amb la banda de rock fonamental Akvarium (Aquarium). A la cançó d'obertura, canta una versió russa de la cançó que Gandalf li canta a Bilbo sobre els Tres Anells del Poder.
La pel·lícula s'ha estrenat en dues parts, amb un total de poc menys de dues hores. El que els fans de LOTR estimen d'ells no són els efectes especials d' alta tecnologia. El pressupost era baix, i molts dels decorats semblen més un escenari de teatre de secundària que la Terra Mitjana. El que li f alta en els valors de producció, però, ho compensa amb una sensibilitat psicodèlica trivalent.
Primera part (Una festa llargament esperada als Barrow Downs):
A les xarxes socials i en les discussions en línia, molts fans han comentat les diferències entre les versions. El LOTR soviètic, per exemple, inclou Tom Bombadil, el misteriós habitant del bosc que queda fora de la pel·lícula de 93 milions de dòlars de Peter Jackson, i la seva dona Goldberry. Estan fets per semblar enormes en contrast amb els hobbits.
Saruman és un humà i l'Elrond té barba. Hi ha un narrador, un dispositiu comú a les pel·lícules soviètiques, que fuma una pipa mentre explica la història. Quan Gandalf cau amb el Balrog a Moria, per exemple, tota l'escena es redueix a les conseqüències, on la resta de la comunitat esclata a plorar.
Rodades a Rússia, algunes de les escenes es van rodar a la neu, inclòs el començament de la història quan els hobbits abandonen la Comarca. En lloc dels grans peus descalços dels hobbits de Jackson, els soviètics porten botes peluts altes.
Segona part (Els Barrow Downs fins a la ruptura de la comunitat)
L'artista russa Irina Nazarova, algú que la va veure per primera vegada a la televisió i que va formar part de l'escena artística de Leningrad (ara Sant Petersburg), va ser entrevistada per la BBC. "Els gràfics per ordinador acabaven d'arribar a Leningrad TV i no hi havia ningú que els pogués fer servir per a un ús professional", va explicar.
La versió de Peter Jackson, considerada universalment com l'estàndard d'or, es va publicar només una dècada més tard.
Una història d'adaptacions obscures de LOTR
Molts fans de la trilogia de Peter Jackson i de les trilogies de la preqüela Hobbit també són conscients de la versió animada de 1978 que presentava un jove John Hurt fent la veu d'Aragorn. Hi ha hagut versions finlandeses, sueques i altres menys conegudes del clàssic de Tolkien que en gran part es remunten als anys setanta.
La primera traducció en rus de la Comunitat de l'anell de Tolkien va sortir als anys 60, però a causa de la forta censura de la literatura a la Rússia soviètica, es van fer canvis i retallades considerables a la història original. El concepte d'un grup de lluitadors per la llibertat que s'oposaven a un règim totalitari que ve d'Orient va ser vist com problemàtic per alguns. Les còpies clandestines van circular pels cercles literaris i el 1982 es va publicar una traducció oficial (només de Fellowship of the Ring).
El 1985, hi va haver una versió de televisió en directe estranya i de molt baix pressupost de El Hòbbit que comptava amb ballarins de ballet i un narrador que va fer el paper de Tolkien. Es deia El viatge fantàstic del senyor Bilbo Baggins, el Hòbbit, i d'alguna manera no incloïa cap elf ni troll. Va ser l'únic LOTR soviètic conegut abans de la pel·lícula de televisió de 1991.
No va ser fins a la caiguda del règim soviètic a la dècada de 1990 que Tolkien es va fer habitual en la traducció. El fandom de Tolkien va créixer al mateix temps, cosa que sembla haver donat lloc a la versió televisiva ara a YouTube.
La producció de la sèrie El Senyor dels Anells d'Amazon ha començat, que es preveu que comenci a reproduir-se a finals del 2021.
